dilluns, 16 d’abril de 2007

The Police, Live 2007.



Una de calenta i una de freda.
Després del recital de l'Astre a Vic vaig quedar prostrat, entre la vida i la mort, durant dos dies arran d'un cop d'aire.
Mira que la púrria m'ho deia...espereu al final del concert, als bisos, quan ho fem tots, per despullar-vos. Jo, en el meu afany exhibio-narciciste, vaig quedar-me nu tot just quan l'aire refrigerat estava pletòric (el termòstat de l'aire vull dir, no pas jo).
Aquest matí, tot seguit d'haver-me injectat una "over-dose" de paracetamol al moll de l'òs, he anat escèpticament caminant al servicaixa més proper, a posar cara de poc quer.
Efectivament, però tant sols en aparença, havia fet el viatge en va. NO!
Un cop quasi convençut que el tros de plàstic (també conegut com Visa) s'estava fonent a l'interior de l'infernal mecanisme anomenat "putu caixer automàtic (de merda i cagun tots els sants)" va i sona la flauta.
SI!
VISCA L'OU COST, FORÇA PENYA, M'HAN PUJAT FINS I TOT ELS ESTROGENS!
JA TINC SES ENTREDES PEL PLAYBACK DELS POLIS!
BARATES, PER LA BANDA DELS PEBROTS!
TANT SE VAL?, I TANT QUE HO VAL!