dijous, 12 de juliol de 2007

L'ou cost!



Això del "low cost" encara no ho tinc del tot clar.





Econòmic si que ho és, tot i així... durant el viatge BCN a Palma altres iots ens avançaven per l'esquerra, fins i tot els de les pasteres de l'Imserso alemany que tornaven de temporada baixa, es feien els shulus possant cara de velocitat, calves al vent, papades aerodinàmiques, sense les postisses, ensenyant totes les genives. Ecs.
Amb tres escamarlans congelats del buffet lliure a les butxaques de l'armilla encara fardaven més.
Cony, casi m'ofego de l'impressio.
Quin tou d'escamarlans.
Mira que me'n fa de por escoltar l'alemany.
Té com una reminiscència entre "on mein das legionen" i, potser, "spanien ein, nein cinqüenten- ein!".
Vaig al Decathlon. Llista:
Deixar el cotxe en marxa.
Comprar bambes per l'Oriol. Fa 11 anys que va descalç.
Comprar mitjons per l'Oriol. Fa 10 anys vem llençar l'últim parell.
Sortir corrent, fent un "sinpa" "gar".
Després aniré al Condis.

dimecres, 11 de juliol de 2007

Oui, c'est moi.


Tot per menjar a un Tex-Mex del collons, putu picant, malaïts "jalapenyus".
L'ordre correcte per evitar les secueles de l'escaldada que provoca el menjar és:
.- pilles el tovalló, aixugues discretament els llacrimals, posteriorment els morros i, tot seguit, un glop d'aigua.
Bé, jo vaig alterar el protocol sense pensar en les consecuències, si, ho vaig fer.
.- La primera cagada fou fer unes fregues a les cavitats oculars amb els "jalapenyus dels collons" (acompanyats de formatge Edam, d.o. Edam) i posteriorment a la zona lingual superior; la que convida, quan tasta el picant, a dir la profunda sentència:
.-Collons, com pica la merda aquesta!
Ara m'estàn aplicant una nova teràpia que consisteix en, mentre trec la llengua extrovertidament, obrir llaunes de tonyina en escabetx amb l'única força de les parpelles i sense mans. Diu l'oftalmòleg que serveix per preparar la musculatura dels globus de marres. Ja no sé que pensar... potser m'en vaig al jutjat, a Fàtima...