diumenge, 19 d’agost de 2007

It's raining again! Cool.

L'estampa:
Ho torno a intentar i després ho patentaré.
Badalona guaïtada desde Mart (D.F.)
La foto no és meva, pertany a la NASA, si, és una noia de Badalona que de tant fotrés canya pel nàs l'hi ha quedat una tocha que, estesa a la platja, serveix a la plebs com a rellotge de Sol, si en fà de Sol. Clar. Obvi. O Cocva.

Ara veig anuncis, mola quan fiquen subtitulat que es tracta d'una ficció publicitaria, rodada per especialistes i afegin allò de "no tractin de fer-ho a casa".
Potser que si, que a les campanyes polítiques quatri-anals també ho advestíssin les garrofes anirien repartides d'un altre manera. He dit. I, com digué Séneca:
.- Noi, ni faràs càs de la puta propaganda electoral, ni escoltaràs la COPE, ni t'amagaràs quan compris el Penthouse, ni fu ni fà.

dijous, 12 de juliol de 2007

L'ou cost!



Això del "low cost" encara no ho tinc del tot clar.





Econòmic si que ho és, tot i així... durant el viatge BCN a Palma altres iots ens avançaven per l'esquerra, fins i tot els de les pasteres de l'Imserso alemany que tornaven de temporada baixa, es feien els shulus possant cara de velocitat, calves al vent, papades aerodinàmiques, sense les postisses, ensenyant totes les genives. Ecs.
Amb tres escamarlans congelats del buffet lliure a les butxaques de l'armilla encara fardaven més.
Cony, casi m'ofego de l'impressio.
Quin tou d'escamarlans.
Mira que me'n fa de por escoltar l'alemany.
Té com una reminiscència entre "on mein das legionen" i, potser, "spanien ein, nein cinqüenten- ein!".
Vaig al Decathlon. Llista:
Deixar el cotxe en marxa.
Comprar bambes per l'Oriol. Fa 11 anys que va descalç.
Comprar mitjons per l'Oriol. Fa 10 anys vem llençar l'últim parell.
Sortir corrent, fent un "sinpa" "gar".
Després aniré al Condis.

dimecres, 11 de juliol de 2007

Oui, c'est moi.


Tot per menjar a un Tex-Mex del collons, putu picant, malaïts "jalapenyus".
L'ordre correcte per evitar les secueles de l'escaldada que provoca el menjar és:
.- pilles el tovalló, aixugues discretament els llacrimals, posteriorment els morros i, tot seguit, un glop d'aigua.
Bé, jo vaig alterar el protocol sense pensar en les consecuències, si, ho vaig fer.
.- La primera cagada fou fer unes fregues a les cavitats oculars amb els "jalapenyus dels collons" (acompanyats de formatge Edam, d.o. Edam) i posteriorment a la zona lingual superior; la que convida, quan tasta el picant, a dir la profunda sentència:
.-Collons, com pica la merda aquesta!
Ara m'estàn aplicant una nova teràpia que consisteix en, mentre trec la llengua extrovertidament, obrir llaunes de tonyina en escabetx amb l'única força de les parpelles i sense mans. Diu l'oftalmòleg que serveix per preparar la musculatura dels globus de marres. Ja no sé que pensar... potser m'en vaig al jutjat, a Fàtima...

dilluns, 18 de juny de 2007

Psicosis (la del ' 60)

Tinc els biorritmes alterats i desincronitzats pèl que respecta i ès correspon amb la plebs indígena de Badalona.
Tal vegada sigui el Jet Lag, de Sa Pobla a Badalona.
Potser si.
O no, tanmateix afirmo paradoxalment.
Això de les paradocses sembla que tingui que ser algún utensili contemporàni que s'utilitzi a la cuina extremenya. "Para abrir latas", "Para haser gaspatxo", "Paracaidas" "Para! que hay un estop." y mil i dos paradoxes més.
Em reafirmo, tinc els biorritmes alterats, tipus en Batman...El Fantasma de la òpera (o de la sarsuela...o els del camió de la Brossa. Si, vull dir la germana de l'autor, en Joan, és que té un camió. Que és el que volía en Loquillo (altrament dit: boixet, ximplet, teloner dels Geriàtrics To Stones, Joparaser Felisqui Erouncamión, etsetera valira).
Potser es qué ho farà de franc. Això de pujar el teló. Potser en Montilla està involucrat, de lucrat involuntariament.
Òstia, quin tostón (integralón) amb pà amb tomacón... que dolent, potser que em prengui una Valeriana, passo de fer una rima marrana. Cony ja l'he feta.
Siau.

Sa Pobla. 16 de maig. 22 hores.

Impressionant. Concertàs de l'Astre i els seus apòstols, juvenívols i més granadets.
Sa sala plena i gent al carrer, a la hora desena, nocturnament parlant, amb cares de babau i deu euros de sobres.
Varém trobar a faltar per la banda de l´acústica i de la vista al Mestre Angel N (ohiera).
La seva absència fa ser pulcrament coberta per un parell de Bonaerenses (no sé com carai és diu en català oriental), fills de l'Argentina y seguidors del Boca Juniors. Un d'ells clavat en Messi.
Una gent trempada.
Ara estic distret. Son les tantes de la nuit, no hi han ganes de clapar... però al satélite didal passen Psicosis. De l'any 60. Que moderna. El tiu la va fer en b/n perque estava segur que en color no pasaría la censura dels inquisidor de Jolibud, bé, això ha dit algún entès. Jo no hi era.

També diuen que l'escena de la dutxa, si, aquella, la de tota la vida, era parida pel senyor Saul Bass, no, no té rès a veure amb l'Antonio Fidel, és que es diu Bass de cognom. Com ès podria dir Drums, o Lead Guitar, "al Saxo:",
He après a dir frigorífic. Ara ho intentaré amb furgoneta.
Per cert, vaig fer un ridícul més que considerable. Em varen fer una petita entrevista els de IB3, el 33 de ses illes.
Quina manera de fer el cirerer. ës la òstia, tens un rotllo de xerrar que no te l'acabes i et possen un micro a la boca i una càmera al devant i et quedes més mut que un ànec mut. Quins misteris que té la vida moderna.

No i posso foto, ja hi ha prou pinso.
Intentaré mantenir un ritme més curt, periòdicament parlant. si.
Demà més.
O no.
Quina merda, Merdit 3 Merllork 1.
I la final de bàsket, Barça i l'innombrable.
Té sentit tot plegat?
I desplegat?
Vaig a desperar taula que ja toca.