Atropellament pueric.

Lliça on the top of the hill.

The Police. Tickets sold out, or not. Barcelona.

Description:
Rock-n-Roll
Day:
27
Venue City:
Barcelona
Month:
September
Venue Name:
Olipmpic Stadium.
Year:
2007
Venue Section:
General (front of stage)
Denomination:
€
View:
Not Restricted
Face Value:
70.00 eur.
Number of Tickets:
2

This is for a "Buy" action for the UNIQUE concert of "THE POLICE" in Barcelona on the 27th of September 2007.

As all the concerts of the band, it sold out in less than 3 hours.
These are fantastic tickets (General Pelouse) which allows to be right in front of the stage.
The price is 400 eur. per ticket. Yes.

Tickets are in my possession.

The customer must be take and buy the tickets in Badalona, face to face with me, at anytime.

Contact cell. phone no. 0034 656 341 733

or email: enjoandebadalona@hotmail.com

Any questions, get in touch!! but be quick, as this should sell fast!!!!!!

Outlandos d'Amour, pagant, eh?

Moment íntim i particular (per la banda del cul, particularment parlant).
Memorable episodi en la vida d'un mil·lionari que , a l'hora de passar-li la plàstica Visa per l'engonal, mira a càmera tot ensenyant el darrer vinil (paradoxa total) del seu grup del setanta-vuit preferit i es tapa la calva amb un matoll de nyu femella obtingut al mercat negre.
De Natioanal Geugrafic, total.
Ostia, no hi ha manera d'escriure en prosa, quins collons que té la cosa.

The Police, Live 2007.

Una de calenta i una de freda.
Després del recital de l'Astre a Vic vaig quedar prostrat, entre la vida i la mort, durant dos dies arran d'un cop d'aire.
Mira que la púrria m'ho deia...espereu al final del concert, als bisos, quan ho fem tots, per despullar-vos. Jo, en el meu afany exhibio-narciciste, vaig quedar-me nu tot just quan l'aire refrigerat estava pletòric (el termòstat de l'aire vull dir, no pas jo).
Aquest matí, tot seguit d'haver-me injectat una "over-dose" de paracetamol al moll de l'òs, he anat escèpticament caminant al servicaixa més proper, a posar cara de poc quer.
Efectivament, però tant sols en aparença, havia fet el viatge en va. NO!
Un cop quasi convençut que el tros de plàstic (també conegut com Visa) s'estava fonent a l'interior de l'infernal mecanisme anomenat "putu caixer automàtic (de merda i cagun tots els sants)" va i sona la flauta.
SI!
VISCA L'OU COST, FORÇA PENYA, M'HAN PUJAT FINS I TOT ELS ESTROGENS!
JA TINC SES ENTREDES PEL PLAYBACK DELS POLIS!
BARATES, PER LA BANDA DELS PEBROTS!
TANT SE VAL?, I TANT QUE HO VAL!

Quina merda d'ampolla, quin troç de conill.

Little bottle...

big rabit...

per la banda de la pastanaga.

Bis, i solo de violí.

Sempre quedes bé parlant de cinema, és com parlar del temps amb un urbanita antropomòrfic neutral.
Passo. Ho he superat. Absolutament, crec.
No coment que diu el capità del creuer que s'ha enfonsat a les illes helèniques.
Quina trompa que tenia que portar el troç de ruc.
Vaig a la barra.
Diu el notes...
.-Mi capitán, mi capitán...que el barco zozobra.
I el capità respòn, andalús ell:
.-Vale, cojonudo...más vale que zu zobre que no que zu farte.

Lamentable contraportada.

Qualsevol paraula menysprea l'imatge, lamentable, sí!

Les tres filles d'Endesa.

Misteris de l'economia governamental.

Abans se'n deia filibusteris-me o dret de pernada.

No aném bé.

Amen.

Ja us ho dic ara, invertiu en liures (GBP) esterlines, paguen el 5,25% TAE.

Si, i sereu com jo.

Esclar, si teniu una pasta gansa per invertir, si no cagada.

En Jimenes Lossantos.

Que dir d'aquest individu sense faltar a la seva mare?

Titllar-la de puta seria poc, pobre dona, així que passaré de ser vulgar i no li diré fill de puta que, i que quedi entre nosaltres, és el que menys es mereix el subjecte en qüestió.

Pobre dona, pobre pare i pobre esperit sant.

Doneu-vos la pau, el senyor sigui amb vossaltres.

Ara passarà un vailet amb una safata, es tracta de que, qui bonament vulgui, possi una pasta gansa per tal que el senyor mossen gaudeixi d'unes merescudes meuques tailendeses.

La COPErativa del crim:

Âmen Trestant Seguir Emdonant pel Cul, de tots els sants.

Esfereidora i garratibadora imatge.

(c) la sas

Gràcies a "la sas" (no, no és una aerolínea escandinava), pubilla catalana a tot color, i a la meva barra a l'hora de prendre-li per penjar-la (la foto) podem observar la cara de l'Astre quan veu el resultat de la massacre de hippies comesa a l'interior de l'escorxador de Lleida.
Es pot apreciar clarament que la esgarrada amputació de les extremitats dels infrahumans va ser perpetrada amb eines de sílex o, molt pitjor, a queixalades. Els cronistes relaten atacs similars en temps preterits al descobriment de l'aspirina però mai una prova gràfica tant evident havia arribat fins als nostres dies.

http://www.truita.blogspot.com/

No, no és l'Antonio.

Qüestions, dues, per reflexionar aquesta setmana santa.
Per quins setze ous tenim dos forats al nas? i, molt més intrigant... perqué els mascles catalans tenim mugrons?
eh?

A la seva bola.

Mentre l'Astre interactúa, els seus sequaços miren la pantalla gegant del Café del Teatre (Lleida) despreocupats. No es volen pedre el darrer hit del National Geographic, "Los papiones de Zambesi". En ell un jove papió nascut a una família marcada per la rivalitat, s'ha d'enfrontar a un grapat de dificultats armat tant sols de la seva tenacitat i força de voluntat. Tat!

Quan l'Astre es gira ells tornen a fer veure que toquen, que hi toquen.

Ostia, això del nou diseny del blog m'ha disparat un frenessi que no sé jo si...

Incunable a la vista!

Quina millor manera de començar un blog?

NEW LOOK.

http://enjoandebadalona.blogspot.com/