diumenge, 19 d’agost del 2007

It's raining again! Cool.

L'estampa:
Ho torno a intentar i després ho patentaré.
Badalona guaïtada desde Mart (D.F.)
La foto no és meva, pertany a la NASA, si, és una noia de Badalona que de tant fotrés canya pel nàs l'hi ha quedat una tocha que, estesa a la platja, serveix a la plebs com a rellotge de Sol, si en fà de Sol. Clar. Obvi. O Cocva.

Ara veig anuncis, mola quan fiquen subtitulat que es tracta d'una ficció publicitaria, rodada per especialistes i afegin allò de "no tractin de fer-ho a casa".
Potser que si, que a les campanyes polítiques quatri-anals també ho advestíssin les garrofes anirien repartides d'un altre manera. He dit. I, com digué Séneca:
.- Noi, ni faràs càs de la puta propaganda electoral, ni escoltaràs la COPE, ni t'amagaràs quan compris el Penthouse, ni fu ni fà.

dijous, 12 de juliol del 2007

L'ou cost!



Això del "low cost" encara no ho tinc del tot clar.





Econòmic si que ho és, tot i així... durant el viatge BCN a Palma altres iots ens avançaven per l'esquerra, fins i tot els de les pasteres de l'Imserso alemany que tornaven de temporada baixa, es feien els shulus possant cara de velocitat, calves al vent, papades aerodinàmiques, sense les postisses, ensenyant totes les genives. Ecs.
Amb tres escamarlans congelats del buffet lliure a les butxaques de l'armilla encara fardaven més.
Cony, casi m'ofego de l'impressio.
Quin tou d'escamarlans.
Mira que me'n fa de por escoltar l'alemany.
Té com una reminiscència entre "on mein das legionen" i, potser, "spanien ein, nein cinqüenten- ein!".
Vaig al Decathlon. Llista:
Deixar el cotxe en marxa.
Comprar bambes per l'Oriol. Fa 11 anys que va descalç.
Comprar mitjons per l'Oriol. Fa 10 anys vem llençar l'últim parell.
Sortir corrent, fent un "sinpa" "gar".
Després aniré al Condis.

dimecres, 11 de juliol del 2007

Oui, c'est moi.


Tot per menjar a un Tex-Mex del collons, putu picant, malaïts "jalapenyus".
L'ordre correcte per evitar les secueles de l'escaldada que provoca el menjar és:
.- pilles el tovalló, aixugues discretament els llacrimals, posteriorment els morros i, tot seguit, un glop d'aigua.
Bé, jo vaig alterar el protocol sense pensar en les consecuències, si, ho vaig fer.
.- La primera cagada fou fer unes fregues a les cavitats oculars amb els "jalapenyus dels collons" (acompanyats de formatge Edam, d.o. Edam) i posteriorment a la zona lingual superior; la que convida, quan tasta el picant, a dir la profunda sentència:
.-Collons, com pica la merda aquesta!
Ara m'estàn aplicant una nova teràpia que consisteix en, mentre trec la llengua extrovertidament, obrir llaunes de tonyina en escabetx amb l'única força de les parpelles i sense mans. Diu l'oftalmòleg que serveix per preparar la musculatura dels globus de marres. Ja no sé que pensar... potser m'en vaig al jutjat, a Fàtima...

dilluns, 18 de juny del 2007

Psicosis (la del ' 60)

Tinc els biorritmes alterats i desincronitzats pèl que respecta i ès correspon amb la plebs indígena de Badalona.
Tal vegada sigui el Jet Lag, de Sa Pobla a Badalona.
Potser si.
O no, tanmateix afirmo paradoxalment.
Això de les paradocses sembla que tingui que ser algún utensili contemporàni que s'utilitzi a la cuina extremenya. "Para abrir latas", "Para haser gaspatxo", "Paracaidas" "Para! que hay un estop." y mil i dos paradoxes més.
Em reafirmo, tinc els biorritmes alterats, tipus en Batman...El Fantasma de la òpera (o de la sarsuela...o els del camió de la Brossa. Si, vull dir la germana de l'autor, en Joan, és que té un camió. Que és el que volía en Loquillo (altrament dit: boixet, ximplet, teloner dels Geriàtrics To Stones, Joparaser Felisqui Erouncamión, etsetera valira).
Potser es qué ho farà de franc. Això de pujar el teló. Potser en Montilla està involucrat, de lucrat involuntariament.
Òstia, quin tostón (integralón) amb pà amb tomacón... que dolent, potser que em prengui una Valeriana, passo de fer una rima marrana. Cony ja l'he feta.
Siau.

Sa Pobla. 16 de maig. 22 hores.

Impressionant. Concertàs de l'Astre i els seus apòstols, juvenívols i més granadets.
Sa sala plena i gent al carrer, a la hora desena, nocturnament parlant, amb cares de babau i deu euros de sobres.
Varém trobar a faltar per la banda de l´acústica i de la vista al Mestre Angel N (ohiera).
La seva absència fa ser pulcrament coberta per un parell de Bonaerenses (no sé com carai és diu en català oriental), fills de l'Argentina y seguidors del Boca Juniors. Un d'ells clavat en Messi.
Una gent trempada.
Ara estic distret. Son les tantes de la nuit, no hi han ganes de clapar... però al satélite didal passen Psicosis. De l'any 60. Que moderna. El tiu la va fer en b/n perque estava segur que en color no pasaría la censura dels inquisidor de Jolibud, bé, això ha dit algún entès. Jo no hi era.

També diuen que l'escena de la dutxa, si, aquella, la de tota la vida, era parida pel senyor Saul Bass, no, no té rès a veure amb l'Antonio Fidel, és que es diu Bass de cognom. Com ès podria dir Drums, o Lead Guitar, "al Saxo:",
He après a dir frigorífic. Ara ho intentaré amb furgoneta.
Per cert, vaig fer un ridícul més que considerable. Em varen fer una petita entrevista els de IB3, el 33 de ses illes.
Quina manera de fer el cirerer. ës la òstia, tens un rotllo de xerrar que no te l'acabes i et possen un micro a la boca i una càmera al devant i et quedes més mut que un ànec mut. Quins misteris que té la vida moderna.

No i posso foto, ja hi ha prou pinso.
Intentaré mantenir un ritme més curt, periòdicament parlant. si.
Demà més.
O no.
Quina merda, Merdit 3 Merllork 1.
I la final de bàsket, Barça i l'innombrable.
Té sentit tot plegat?
I desplegat?
Vaig a desperar taula que ja toca.

diumenge, 20 de maig del 2007

Passo d'afoto.

He tornat a recaure al vici, perniciós però tanmateix i paradoxalment escaïent, d'assistir als magistrals concerts de l'Astre i els seus compinxes. Sant Cagat, Tàrrega, diumenge repòs...(si déu ho va fer, que menys jo).
Au, dit això i perque serveixi de precedent me'n vaig a clapar, que ja toca.
Visca la xerinol·la!
Curta vida als fatxendes!
Que tanquin la COPE! (amb permís dels guissonencs).
Muntanyes dels Canigó,
verdes sou i regalades,
i no com les del Montseny,
que ja estàn urbanitzades!
Ou yeah!
Molt malament, vaig a demanar hora al ornitòleg, o potser era el psicòleg?
Nota per l'autor:
M'haig de tornar a pendre la medicació.
Si.

dimecres, 16 de maig del 2007

Talagasso urioril.

L'individu en qüestió es llença a la bassa incrèdulament tot pensant que és plena. Ja, Ja, i reincideixo, Ja.
Era buida, si.
Ara és a la UVI de Can Ruti tot esperant una transplantament d'anques de granota. La seva família, dessolada, espera que la populis faci ingressos al compte corrent 56.34444.3100510087. del banc International Staphadors Corporeitet, de les Illes Caiman.
Mercès.
Posted by Picasa

Treu buriles.

L'Orioldebadalona ficant-li un dit al nas a un cambrer de Portugal que treballa al seu hotel.
Dit això cal afegir que l'intrèpid cambrer és agnòstic per la banda dels occipitals i futbolinista autodidacte, que no treu cap merit, xell, als que ho son de carrera.
Visca la ortodoncia!
Posted by Picasa

dilluns, 14 de maig del 2007

Neurones inconexes.

Efectivament, tot sovint un mal son es repeteix, repica, insistentment.
El putu Barça perd una lliga que tenia guanyada, als vascs els hi anul·len les llistes i la entranyable Falange Espanyola passa, com sempre, inadvertida per la Junta Electoral Central (clar).
Per que es diu Junta quan caldria esmentar-la com a Màfia?
Per que es diu Central? eh? Potser Gestapo sería més adient, no?
L'Espiderman se la casca amb xarxa?
Era en Tarzàn zoofíl?
Va existir un president de les espanyes que tenia una dona anomenada Ampolla?
Es en Robin (*) amant del Batman?
Mentre en Robin (*) manté sexe oral amb en Batman i plora...és pura emoció o està pelant cebes, ein?
Potser els fluïds l'han desbordat? Uix!

(*): de los bosques.

Ara a Badalona (capital) fem uns deuvedés d'allò més enrrotllats per els inmigrants, sí!, aquestos que ens treuen el pà de la boca i treballen en feines que naltros no volem pàs. Si en Franco aixequés el cap es fotaria un talegàs al marbre (com dues tones que fà la puta làpida) amb les banyes que deu ni dó.

De la Penya no en parlem... no fós càs que la caguessim.
Posted by Picasa

dilluns, 16 d’abril del 2007

The Police. Tickets sold out, or not. Barcelona.




Description:
Rock-n-Roll
Day:
27
Venue City:
Barcelona
Month:
September
Venue Name:
Olipmpic Stadium.
Year:
2007
Venue Section:
General (front of stage)
Denomination:

View:
Not Restricted
Face Value:
70.00 eur.
Number of Tickets:
2

This is for a "Buy" action for the UNIQUE concert of "THE POLICE" in Barcelona on the 27th of September 2007.
As all the concerts of the band, it sold out in less than 3 hours.
These are fantastic tickets (General Pelouse) which allows to be right in front of the stage.
The price is 400 eur. per ticket. Yes.
Tickets are in my possession.
The customer must be take and buy the tickets in Badalona, face to face with me, at anytime.
Contact cell. phone no. 0034 656 341 733
Any questions, get in touch!! but be quick, as this should sell fast!!!!!!

Outlandos d'Amour, pagant, eh?


Moment íntim i particular (per la banda del cul, particularment parlant).
Memorable episodi en la vida d'un mil·lionari que , a l'hora de passar-li la plàstica Visa per l'engonal, mira a càmera tot ensenyant el darrer vinil (paradoxa total) del seu grup del setanta-vuit preferit i es tapa la calva amb un matoll de nyu femella obtingut al mercat negre.
De Natioanal Geugrafic, total.
Ostia, no hi ha manera d'escriure en prosa, quins collons que té la cosa.

The Police, Live 2007.



Una de calenta i una de freda.
Després del recital de l'Astre a Vic vaig quedar prostrat, entre la vida i la mort, durant dos dies arran d'un cop d'aire.
Mira que la púrria m'ho deia...espereu al final del concert, als bisos, quan ho fem tots, per despullar-vos. Jo, en el meu afany exhibio-narciciste, vaig quedar-me nu tot just quan l'aire refrigerat estava pletòric (el termòstat de l'aire vull dir, no pas jo).
Aquest matí, tot seguit d'haver-me injectat una "over-dose" de paracetamol al moll de l'òs, he anat escèpticament caminant al servicaixa més proper, a posar cara de poc quer.
Efectivament, però tant sols en aparença, havia fet el viatge en va. NO!
Un cop quasi convençut que el tros de plàstic (també conegut com Visa) s'estava fonent a l'interior de l'infernal mecanisme anomenat "putu caixer automàtic (de merda i cagun tots els sants)" va i sona la flauta.
SI!
VISCA L'OU COST, FORÇA PENYA, M'HAN PUJAT FINS I TOT ELS ESTROGENS!
JA TINC SES ENTREDES PEL PLAYBACK DELS POLIS!
BARATES, PER LA BANDA DELS PEBROTS!
TANT SE VAL?, I TANT QUE HO VAL!

dimarts, 10 d’abril del 2007

Quina merda d'ampolla, quin troç de conill.


Little bottle...
big rabit...
per la banda de la pastanaga.
Bis, i solo de violí.

diumenge, 8 d’abril del 2007

Sempre quedes bé parlant de cinema, és com parlar del temps amb un urbanita antropomòrfic neutral.
Passo. Ho he superat. Absolutament, crec.
No coment que diu el capità del creuer que s'ha enfonsat a les illes helèniques.
Quina trompa que tenia que portar el troç de ruc.
Vaig a la barra.
Diu el notes...
.-Mi capitán, mi capitán...que el barco zozobra.
I el capità respòn, andalús ell:
.-Vale, cojonudo...más vale que zu zobre que no que zu farte.

Lamentable contraportada.


Qualsevol paraula menysprea l'imatge, lamentable, sí!

dissabte, 7 d’abril del 2007

Les tres filles d'Endesa.


Misteris de l'economia governamental.
Abans se'n deia filibusteris-me o dret de pernada.
No aném bé.
Amen.
Ja us ho dic ara, invertiu en liures (GBP) esterlines, paguen el 5,25% TAE.
Si, i sereu com jo.
Esclar, si teniu una pasta gansa per invertir, si no cagada.

En Jimenes Lossantos.


Que dir d'aquest individu sense faltar a la seva mare?
Titllar-la de puta seria poc, pobre dona, així que passaré de ser vulgar i no li diré fill de puta que, i que quedi entre nosaltres, és el que menys es mereix el subjecte en qüestió.
Pobre dona, pobre pare i pobre esperit sant.
Doneu-vos la pau, el senyor sigui amb vossaltres.
Ara passarà un vailet amb una safata, es tracta de que, qui bonament vulgui, possi una pasta gansa per tal que el senyor mossen gaudeixi d'unes merescudes meuques tailendeses.
La COPErativa del crim:
Âmen Trestant Seguir Emdonant pel Cul, de tots els sants.

dimecres, 4 d’abril del 2007

Esfereidora i garratibadora imatge.

(c) la sas

Gràcies a "la sas" (no, no és una aerolínea escandinava), pubilla catalana a tot color, i a la meva barra a l'hora de prendre-li per penjar-la (la foto) podem observar la cara de l'Astre quan veu el resultat de la massacre de hippies comesa a l'interior de l'escorxador de Lleida.
Es pot apreciar clarament que la esgarrada amputació de les extremitats dels infrahumans va ser perpetrada amb eines de sílex o, molt pitjor, a queixalades. Els cronistes relaten atacs similars en temps preterits al descobriment de l'aspirina però mai una prova gràfica tant evident havia arribat fins als nostres dies.


http://www.truita.blogspot.com/

No, no és l'Antonio.


Qüestions, dues, per reflexionar aquesta setmana santa.
Per quins setze ous tenim dos forats al nas? i, molt més intrigant... perqué els mascles catalans tenim mugrons?
eh?

dilluns, 2 d’abril del 2007

A la seva bola.


Mentre l'Astre interactúa, els seus sequaços miren la pantalla gegant del Café del Teatre (Lleida) despreocupats. No es volen pedre el darrer hit del National Geographic, "Los papiones de Zambesi". En ell un jove papió nascut a una família marcada per la rivalitat, s'ha d'enfrontar a un grapat de dificultats armat tant sols de la seva tenacitat i força de voluntat. Tat!
Quan l'Astre es gira ells tornen a fer veure que toquen, que hi toquen.
Ostia, això del nou diseny del blog m'ha disparat un frenessi que no sé jo si...

Incunable a la vista!


Quina millor manera de començar un blog?

NEW LOOK.

http://enjoandebadalona.blogspot.com/